‘EL TRENCAMENT ESCÈNIC’
Fragment de:
‘HISTÒRIA D’UNA CIRERA’
Obra de teatre
de Miquel Pacheco Vidal
fragment d'aquesta obra
adaptat per l’autor per a la seva utilització
adaptat per l’autor per a la seva utilització
com a exercici de lectura participativa
dins del taller d’activitats del
centre d’atenció a drogodependències
CAS de Sants (Barcelona).
CATACLEC.- Si ho arribo a saber! Encara bo que només hi havia una, de cirera! Ai! que em desfaig! No puc més! Quina situació més trista, la meva, amb les tripes fluixes! Tan fluixes que ja no aguanten res i no paren de descarregar....! Ai, ai! i per torna, els esbirros del rei em persegueixen! Ai si no pot ser que m’hi quedi res, dintre...Ep? Què és això? Ja tornen a ser aquí! M’amagaré ....allà!
AVIAM.- No pot ser massa lluny. És ple d’indicis
ESCUDER.- I ben ple, que n’és! (Es refrega la sola de la sabata amb una pedra) Sense adonar-me’n, n’he trepitjat més d’un.
AVIAM.- Però hi ha tants indicis que et perds. Quan et penses que el tens a prop, torna a desaparèixer. Això ja em comença a fer pudor.
ESCUDER.- Ja ho crec que en fa, de pudor! No hi ha qui l’aguanti!
(Se sent una remor misteriosa)
AVIAM.- Ha de ser per aquí. Segur!
(Cataclec ja no pot aguantar-se els sorolls misteriosos i se li escapen l’un darrere l’altre. Aviam i el seu escuder es llancen damunt i l’atrapen).
ESCUDER.- Ja et tenim! No provis de fugir que t’estovo.
CATACLEC.- No, no! No em feu mal! Em dono, em rendeixo!.
AVIAM.- Porta’l cap aquí
MUSSOL.-(Apareix darrere les roques).Atureu-vos!
AVIAM.- Qui sou i què voleu?
MUSSOL.- Sóc Mussol el Lleig noble del País Sensecireres. I tu, qui ets?
AVIAM.- Sóc Aviam del Llumí, aventurer llegendari. De la llei, en sóc defensor i de les dames, consol.
MUSSOL.- Ha! ha! ha! No em diguis...i perquè vols en Cataclec?
AVIAM.- Me l’emporto a palau perquè sigui condemnat i em donin la recompensa, la mà de la bellíssima Gisela. Primer, m’agenollaré als seus peus i, després, m’hi casaré.
MUSSOL.- Si coneguessis el teu destí, sabries que és precisament això el que no faràs.
AVIAM.- I qui gosarà d’impedir-m’ho?
MUSSOL.- Jo mateix. Si el tendre amor de la princesa ha de ser per algú, aquest sóc jo. Així que deixa el presoner -ja m’encarregaré jo- si no vols prendre mal en aquesta aventura.
AVIAM.- Creus que potser m’espanten els teus esgarips? O es que et penses que el meu pols ferm i lluitador tremolarà perquè em véns amb aquest rostre tan lleig?
MUSSOL.- Lleig jo? Ara si que has begut oli, has signat la teva sentencia de mort! (Desembeina l’espasa). Ara rebràs el que et mereixes per bergant i per insolent. (Es llança contra Aviam que ja te l’arma a punt) Aaaaah! (Cau sorollosament enmig de l’escenari. Fa caure mitja instal·lació escènica, inclosos Aviam, Cataclec i l’escuder.. Tots es queden a terra, queixant-se)
AVIAM.- A veure si vas més amb compte.
ESCUDER.- Quina fava!
DIRECTOR.- (Entra)Però què ha passat?
MUSSOL.- (Deixant de fer el seu paper) Què vols que hagi passat? Que he trepitjat una de les merdes! (Intenta aixecar-se) Estic fart d’aquesta obra! Això fa fàstic! (El director l’ajuda).Un dia d’aquests em trencaré una cama.
DIRECTOR.- Sí, això s’haurà de canviar perquè cada dia surt pitjor.
(Tots es van aixecant i s’espolsen la pols i l’etc.)
CATACLEC.- Això! això! Canvia-ho perquè de la pròxima no en sortim vius.
DIRECTOR.- Vejam......ja ho tinc! Veniu, a veure que us sembla. (Els reuneix a tots i fan veure que discuteixen). Entesos?
TOTS.- Entesos.
(El director s’amaga).
DIRECTOR.- Va, doncs, tornem a....(Senyala a Aviam) “Me l’emporto a palau perquè sigui condemnat....” Endavant!
AVIAM .- Me l’emporto a palau perquè sigui condemnat....
MUSSOL.- (Interromp). No, senyor! No hi estic d’acord! Hem quedat que començaríem allà on diu: “Ha, ha, ha! No em diguis...”, perquè em surt molt bé el “ha, ha, ha!”.
DIRECTOR.- (Traient el cap). Està bé! Està bé! Però comenceu d’una vegada!
MUSSOL.- Ha! ha! ha! No em diguis...i perquè vols en Cataclec?
AVIAM.- Me l’emporto a palau perquè sigui condemnat i em donin la recompensa, la mà de la bellíssima Gisela. Primer, m’agenollaré als seus peus i, després, m’hi casaré.
MUSSOL.- Si coneguessis el teu destí, sabries que és precisament això el que no faràs.
AVIAM.- I qui gosarà d’impedir-m’ho?
MUSSOL.- Jo mateix si no fos que ha de ser la mateixa princesa qui ho impedirà. Si la deixem triar, estic segur que m’escollirà a mi i vós, que us dieu el consol de les dames, no permetreu que una princesa sigui per a vós a la força.
AVIAM.- Què proposeu ,doncs?
MUSSOL.- Que portem tots dos el presoner a palau, que diguem que l’hem agafat entre tots dos i que sigui la princesa qui decideixi per a qui ha de ser el premi. Fet?
AVIAM.- Fet! Que ella mateixa decideixi amb qui es vol casar.
MUSSOL.- Entesos, doncs?
AVIAM.- Entesos!
MUSSOL.- Anem-hi!
AVIAM.-(Al públic). Si sabés que la princesa em vol a mi i que a ell l’odia, no hauria fet el pacte amb mi. Oh Gisela! Cada vegada sóc més a prop de poder-te abraçar! (Se’n va).
MUSSOL.-(Al públic, també). Que poc s’imagina aquest taujà quina li’n faré! Així que arribem a palau diré que el savi l’he trobat jo, tot sol, i que ell es un vulgar mentider, i, entre un aventurer que ningú no sap d’on ha sortit i un noble de la cort, a qui es creuran? A ell el faran a trossos i jo em quedaré amb la princesa. Ha,ha,ha! -Que bé que em surt!
CATACLEC.-(Mentre se’n van).No estireu massa la corda, que vaig de llarg i no em puc aguantar.
(Canvia la situació. Ens trobem davant Secies VIII i els savis de la cort. Torturen Cataclec. Els botxins, en lloc de caputxa han de portar màscara antigàs).
NARRADOR.- Cataclec sap de sobres que, així que digui on és la cirera, serà condemnat a mort. Per això aguanta fins al final.
BOTXI.- Confessa!
CATACLEC.-(L’aparell de tortura es un enorme orinal on el savi és assegut).No diré res!
BOTXI.- Digues on has cagat la cirera!
CATACLEC.- No diré res .Res. Res. No puc més....(No suporta més la tortura i es desmaia).
BOTXI.- No ha aguantat la tortura! S’ha desmaiat!.
SECIES VIII.- Què hi farem! Ens haurem d’esperar. Mentrestant haurem d’enviar rastrejadors per tot el país. A veure si entre els regals que aquest ha deixat arreu troben el pinyol de la cirera. Que ningú no toqui la merda fins que jo no arribi! Aquestes coses s’han de saber tractar. A aquest no sé què fer-li. Pot ser ja el podríem esquarterar ara. Potser no en sap res del pinyol; segur que no sap ni si l’ha cagat. Vejam, deixeu-me mirar aquí dins. (Agafa l’orinal i mentre remena de totes les maneres que se li acuden el que hi ha dintre, els torturadors aguanten a pols el savi) Res! Aquí no hi ha res i (Assenyalant Cataclec) dubto que aquí dins hi puguem trobar la cirera. Bah! Sabeu que us dic? Tanqueu-lo als calabossos i ja el passarem per la pedra més tard. Ara crideu Gisela i feu venir els qui m’han portat en Cataclec.
MUSSOL.- (Entrant) Majestat...
(Aviam el segueix)
SECIES VIII.- Em poseu entre l’espasa i la paret i vosaltres ho sabeu. Sabeu que vaig prometre, per reial decret, donar la mà de la meva filla a qui aconseguís...(Entra Gisela) Ah, Gisela! Passa i seu! Que bonica que ets...! Què us deia? Si...no vull faltar a la meva paraula, però només tinc una filla i vosaltres sou dos. Que fem?
MUSSOL.- En quin mal pas podeu trobar-vos si només un de nosaltres ha portat en Cataclec? He estat jo!
SECIES VIII.- Què?
MUSSOL.- Aquest (Assenyala Aviam) l’he trobat pel camí i ens ha enganyat, a vós i a mi. O potser preferiu abandonar la vostra filla en mans d’un vulgar caçador de dots.
(Gisela es desmaia)
AVIAM.- Això no es veritat!...Gisela.......m’han enganyat!
SECIES VIII.- Agafeu-lo!
AVIAM.- (Mentre es arrossegat) Bergant estafador! Ens veurem les cares!
MUSSOL.- Em sembla que això serà molt difícil, amic meu.
AVIAM.- Me les pagaràs! No toleraré que toquis ni un pèl de Gisela!
CATACLEC.-(Encara no havia estat tret d’escena. Es desperta i es dirigeix a Aviam). Intrús! Brivall! Per culpa teva em trobo així! Per culpa teva em faran a trossos. (Tots queden parats). I tot, per què? Per quatre sospirs d’una nena aviciada. Així et caiguessin al damunt totes les desgràcies del món! Si no m’haguessis atrapat i no m’haguessis portat fins aquí....
MUSSOL.- (Reacciona) Maleït...! (Desembeina l’espasa i va per atacar Cataclec) Tanca la boca, pollós!
(Aviam pren l’arma d’un guàrdia i impedeix que Musol mati Cataclec. Hi ha una lluita ferotge. Aviam, finalment, mata Mussol)
MUSSOL.- Aaaaah! Quina mala sort que tinc.... ara que estava a punt de ser rei....(L’actor pot sortir de l’escenari, rondinant que sempre ha de fer el paper de dolent i que ja n’està fart, de l’obra).
AVIAM.- Gisela!
GISELA.- Aviam!
AVIAM.- Amor meu!
SECIES VIII.-(A Aviam) Em sembla ...em sembla que m’haig de disculpar. Si us pogués compensar d’alguna manera el mal moment que us he fet passar.....
AVIAM.- Sí, hi ha una manera. Perdoneu la vida de Cataclec.
SECIES VIII.- Home! Me l’ha feta molt grossa.(Dubta) Bé! Ja està perdonat!
AVIAM.- (A Cataclec) Cataclec, diga’m on vas cagar la cirera. (Cataclec li ho diu a l’orella. Aviam surt corrents a buscar-la amb l’orinal on havia estat torturat el savi. Tots queden estàtics mirant per on ha sortit Aviam-Superman, mentre els envolta una música triomfal... Aviam torna pel darrera i els espanta) Ja sóc aquí! (Porta l’orinal a la mà. En treu el pinyol de la cirera i el dona a SeciesVIII).
SECIES VIII.- La cirera! (L’agafa)
GISELA.- Aviam! I love you!
AVIAM.- Gisela! Vida mia! (Es fan un petó. Aviam va deixant l’orinal fins que cau. Tots queden definitivament estàtics).
NARRADOR.- (Entra i agafa el pinyol de les mans del rei). Aquest es el famós pinyol de cirera d’on, un cop plantat, havia de sortir-ne un cirerer i salvar, d’aquesta manera, el País Sensecireres. Però no va ser així.....No, la cirera no va germinar. La llavor no devia ser prou madura....Ara us deveu preguntar si tantes aventures i maldecaps no van servir de res, si tot segueix igual. No estigueu tristos; en aquesta història val el que s’hi fa i el que s’hi aprèn, i Gisela i Aviam havien après que enllà de les muntanyes hi havia cireres. Així, doncs, se’n van anar a buscar cireres i, treballant molt, les van plantar i llavors sí que de cada cirera en sortí un cirerer; de cada cirerer en sortiren moltes cireres; van plantar les cireres i en van sortir cirerers; dels cirerers en van sortir moltes, moltes cireres; les cireres van ser plantades i.....(Se sent un timbre. El narrador mira cap dintre i fa un gest de resignació)...i vet aquí un gat, vet aquí un gos, el conte ja s’ha fos!
