Fragment de la segona part de:
‘LES SIRENES S’AVORREIXEN’
Obra de teatre
de Miquel Pacheco Vidal
adaptat per l’autor per a la seva utilització
com a exercici de lectura participativa
dins del taller d’activitats del
centre d’atenció a drogodependències
CAS de Sants (Barcelona).
Director.-Talleu, talleu! Aquí falten més pirates i alguna sirena més. Convindria incorporar de nou els extres de l’altre dia.
Ajudant de D..- Els mateixos?
Director.-Els que trobeu, però porteu-me uns quants pirates! Això sí, que semblin pirates!
Script.- Un altre cop...! Què n’és de pesat!
Ajudant de D. (A Script).- No et preocupis… Anem per feina…
(Busquen extres entre el públic)
Director.- Vinga, tornem a rodar l’escena! Tothom al seu lloc! ¡Motor, Càmera, acció!
| Pirates.- Punys, canons i tot això Es veu que són la raó però no us amaguem, no que també altres ho són com ara un got de bon rom com ara un got de bon rom. |
| Sirenes.- Uns mariners molt estranys destaroten des d’ahir nostra vida amb enganys doncs no arribem a capir si, per fi, es poden cruspir si, per fi, es poden cruspir. |
Director(A Ajudant de D.).- Talleu, talleu! ¡Però, home! Faci que semblin una mica pirates, d’una vegada!
Ayudante de D. (A Pirates).- Vejam, nois… Feu alguna cosa per a semblar pirates, que sembleu unes ursulines… Cara ferotge, moveu les espases i les pistoles… Moveu-vos amb agressivitat…
Director(A Ajudant de D.).- Està bé, està bé… no se’ls hi pot demanar més… Atenció tothom! ¡Motor, càmera, acció!
| Pirates.- Punys, canons i tot això Es veu que són la raó però no us amaguem, no que també altres ho són com ara un got de bon rom com ara un got de bon rom. |
| Sirenes.- Uns mariners molt estranys destaroten des d’ahir nostra vida amb enganys doncs no arribem a capir si, per fi, es poden cruspir si, per fi, es poden cruspir. |
Director (Just al moment d’acabar la cançó).-Talleu, talleu! Fenomenal! Ara ha quedat molt millor! (A Assistent) Vostè és una gran revelació!... I els pirates han semblat pirates, per fi.
Cameraman.- S’ha de realitzar alguna presa més?
Director.- És clar que s’ha de rodar més pel·lícula! Precisament ara ve la part més important! Vingui, vingui cap aquí! (Situa el Cameraman i la càmera a proa i, per tant, davant les Sirenes) ...I a l’hora d’acabar la cançó del pirata, el moment culminant: !El cant de las Sirenes! Endavant, xiquetes, canteu!
Nenúnia.- El cant de les Sirenes?
Legrala.- Està segur que vol que cantem?
Director.- Canteu el que us vingui en gana, però canteu, de una vegada!
Nenúnia (A les altres Sirenes).- Ell ho ha volgut!
Comencen a cantar les Sirenes. Com és natural, és un efecte a crear, tot i que al principi per abreujar s’indica amb un "Veniu, veniu!". El cant ha de tenir un gran efecte d’atracció sobre el personal de rodatge. Com hipnotitzats, tots se n’aniran apropant a la proa del vaixell. Sembla que el director no se n’adona de la situació.
Director (Interrompent el cant).- Oh, no, no! Ningú no es creurà que això és un cant de sirena. S’ha de posar més gràcia a l’assumpte. Imagineu-vos que sou sirenes de veritat! Com ho faríeu, què és el que sentiríeu? Com si fóssiu sirenes!
Nenúnia.- Si ja ho som!
Inflèxias.- Nenúnia!
Director.- No, no! Definitivament, no! Una cua ben posada no fa una sirena... ni una cara agraciada. Es el sentiment... Com si fóssiu sirenes! Intenteu sentir-vos sirenes...!
Nenúnia.- I torna-hi!
Inflèxias.- Nenúnia!
Legrala.- Aquest deu ser sord, com aquell mariner que va venir en un vaixell cretenc. Us en recordeu?
Director.- Ha de ser un cant suau (Profereix un soroll gutural), acaronant, voluptuós (Dansa, al mateix temps que emet el soroll), que faci estremir el cos, que atregui inconscientment (Ensopega amb l’operador de càmera, qui encara romania en el lloc on li havia portat el sortilegi de les Sirenes) Eh! Què redimonis fa vostè aquí?
Cameraman.- La veritat, no ho sé...
Director.- Doncs, vagi al seu lloc, que comencem ara mateix! (Se n’adona que els altres també estan descol·locats) Però què és això! Com s’ho permeten! Tothom al seu lloc! Comencem el rodatge, d’immediat!
Nenúnia.- Cantem ja o què?
Director.- De seguida, de seguida!
Obrer 1 (Entrant amb els altres obrers).- Hem buscat Rinaldo per tot arreu.
Director.- Ah, aquest Rinaldo! Es pensava que em tenia a les seves mans però no sabia la feliç circumstància d’haver trobat aquestes criatures angelicals. (A Ajudant) Sens dubte, gràcies a vostè.
Ajudant.- No es mereixen.
Script.- No cal dir-ho...!
Director.- Rinaldo, oh, Rinaldo! Ara veuràs del que és capaç un director de la meva talla. Et quedaràs amb un pam de nas, quan es projecti aquesta pel·lícula a les principals pantalles del planeta.
Obrer 3.- Hem trobat les seves sabates a prop de la tenda.
Nenúnia (A les seves companyes).- Es que no són comestibles.
Obrer 3.- Però, pel que fa a Rinaldo, ni rastre en tota l’illa.
Ajudant.- Ha fotut el camp, com el pilot de l’helicòpter.
Director.- Què vol dir amb això? Que ha tocat el pirandó el pilot de l’helicòpter?
Ajudant.- Vaig tractar de dir-vos-ho abans però no em fèieu cas.
Legrala (A Script).- Deu ser sord... oi?
Script.- Sord no, pitjor.. Dels que no escolten!
Legrala.- Ja, ja ho veig!
Inflèxias (A las Sirenes).- Haurem de canviar el cant.
Ajudant.- Segons que es veu, el pilot de l’helicòpter s’ha tornat boig i es veu que corria per l’illa cridant que algú el perseguia, fins que va agafar l’helicòpter i emprengué incomprensiblement el vol.
Director.- I què!
Ajudant.- Que ha marxat i no crec que torni!
Director.- Tant se me’n dóna! Es crida un altre...
Ajudant.- L’emissora de ràdio estava a l’helicòpter...
Director.- Malviatge! M’havia de passar a mi això!... I aquest llepafils d’actor ha tocat el dos amb ell. És una confabulació!
Script.- Quin panorama!
Director (Passeja nerviós i fent escarafalls, com si medites acceleradament. Surtin del frenesí per caure a l’èxtasi:).- És igual, és igual! No podran amb mi! Per a qui estan fetes les grans dificultats? Pels grans homes! Ara sabran qui sóc jo! I ara podran assabentar-se de que vostès, tots vostès i jo formem el millor equip de filmació que mai hagi existit i que, malgrat les dificultats, encara ens veiem amb cor de realitzar una pel·lícula immortal. Posem-hi fil a l’agulla! Que tothom es prepari! I vosaltres, noietes de la meva vida, del meu cor, concediu-li a aquest vell amic vostre el do de la versemblança en la interpretació Sembleu sirenes, si es plau!
Nenúnia.- Farem el que sigui a les nostres mans, no es preocupi!
Inflèxias.- Inclòs, hem pensat que es pot canviar el cant per un altre més efectiu.
Director.- Està bé, està bé! Féu el que vulgueu però en qualsevol cas, si el cant no surt bé, es dobla; el que més m’interessa és la vostra actitud, els vostres moviments... han d’esdevenir versemblants. Suaus... suaus... Però d’una suavitat terrible! Perquè les sirenes eren uns éssers angelicals però, al mateix temps, monstruosos..
Nenúnia.- Escolti..!
Legrala.- Tanca la boca!
Director.- Sabíeu que les dolces i formoses sirenes devoraven nàufrags?
Nenúnia.- No em digui!
Legrala (Melangiosa).- Però d’això ja en fa massa...
Director.- Si, és clar...
Nenúnia.- Ben mirat, potser no faci tant...
Director.- Si sabeu el que és una sirena, perquè perdem el temps! A rodar! A rodar tot d’una Estàvem filmant les noies. Les sirenes romanen a la proa, contemplant com la quilla esquinça la mar. La brisa fueteja el seu rostre. Ventilador! Acosteu el ventilador! Deixeu-vos acaronar la pell per la brisa! Així, això és! Atenció! Motor, càmera, acció!
Inflèxias.- Cantem ja?
Director.- Jo diria que sí! A què espereu! (Les Sirenes comencen a cantar. Aquesta vegada és un nou cant -el mateix que produí un bon resultat amb el marí sord en altre temps - i que, a mesura que avanci l’escena, s’anirà transformant en un reclam per a partir cap a Hol·lywood) Això és! Molt bé! Lentament! Amb perversió! Sense cap presa! Amb lentitud perversa! Imagineu-vos que sou unes sirenes de debò i que ens voleu devorar a tots... (Riu. Les Sirenes augmenten el volum de llur cant) Ara, ara, ara..!
Ajudant de Cameraman(A Cameraman).- Saps què et dic?
Cameraman.- Què?
Ajudant de Cameraman(Mig hipnotitzat).- Que tinc moltes ganes de tornar a Hol·lywood.
Cameraman.- I què! Se t’acut cada cosa!
Ajudant de Càmera.- És necessari... urgent... que torni a Hol·lywood... Allí m’esperen...
Cameraman.- Però si tu mai has estat a Hol·lywood. Be, què jo sàpiga.. Ara estigues per la feina i no enredis més!
Script.- Jo no veig que sigui tan descabellat. Al capdavall, tot el que queda per rodar són interiors. Aquí no fem cap falta, sempre que al geni (Per Director) no se li acudeixi res de nou. No sé, alguna genialitat com posar un parell d’indis al costat dels pirates.
Cameraman.- Però què carall ve al cas això amb la necessitat de tornar a Hol·lywood! En qualsevol cas, hauríem de regressar a casa perquè de nosaltres ningú no ha vingut de Hol·lywood... a no ser que hagi estat en somnis...
Obrer 2 (A Obrer 1).- Què diuen?
Obrer 1.- Que ens en tornem cap a Hol·lywood.
Obrer 2.- Ja tenia ganes, ja!...
Cameraman (Per ell mateix).- Encara qui estarà somiant seré jo...
Director.- Volen guardar silenci, que estem rodant! (A Sirenes) Més, més sentiment! Amb més convicció!
Script (A Ajudant).- Crec que tu, ja que tens més confiança amb ell (Per Director), deuries proposar-li l’idea de tornar a Hol·lywood.
Ajudant.- Digues per què!
Script.- Perquè.. Si sabés per què! Però tinc unes ganes boges de tornar a Hol·lywood! Sento intensament que tots ens hem d’anar cap a Hol·lywood!
Ajudant.- És curiós, però, per primera vegada a la vida, estem d’acord en alguna cosa, tot i que no sé per què. Aquí ja no tenim res a fer.
Ajudant de Càmera.- Jo no aguanto més!
Cameraman.- Tens raó, a la fi: estaríem molt millor treballant a Hol·lywood. Au, ajuda’m a recollir!
Es disposen a recollir llurs utensilis.
Director.- Volen callar d’una vegada! (Se n’adona que la càmera no està en funcionament) Ep, però què és això! Una rebel·lió? Tothom al seu lloc de treball!
Ajudant (Intercedint-ne).- Disculpi, senyor director, hem pensat que..
Director.- Pensar! Qui els mana pensar a vostès! Potser no saben quines són les meves intencions?
Ajudant.- Hem pensat que la situació més pràctica per a tots seria el retorn a Hol·lywood ara mateix.
Director (Mentre les Sirenes refermen el seus efluvis).- A Hol·lywood? Ah, és una broma!
Ajudant.- Em sembla que no pot queixar-se vostè: fins ara només l’he proporcionat idees esplèndides. Probablement, sense la meva contribució, no hagués gaudit d’acudits tan esplendents.
Director.- Com gosa!
Ajudant.- Faci’m cas! Li estic proporcionant altra idea brillant. Anem-nos-en a Hol·lywood amb una nova pel·lícula sota el braç, "El pirata i les Sirenes" i realitzem una entrada triomfal.
Director.- Ah, és això... No entenia tot això de Hol·lywood... Ara ho veig més clar.
Ajudant.- Decideixi’s! Qui pot esperar un argument així... Unes sirenes imponents, un nou galà i la millor direcció, a l’entorn de tot (Pel decorat) aquest imprevisible equipatge.
Director.- Portar-nos amb nosaltres tot el decorat? Home... (Les Sirenes intensifiquen llurs cants) Te tota la raó, què vol que li digui! Com sempre, te tota la raó! És vostè un jove prometedor... Ja ho veig escrit en un rètol lluminós: "El pirata i les Sirenes". Sona bé! Serà un èxit irresistible! El millor musical de tots els temps!
Script.- Què! Es decideix o no?
Director.- Què! Ah, si! Anem-nos-en cap a Hol·lywood! (Tots, excepte les Sirenes, que segueixen el seu cant i Assistent, aplaudeixen l’idea) Benvolguts amics; portarem amb nosaltres la pel·lícula i deixarem bocabadada la societat cinematogràfica. Entrarem a la Meca del cine com un exèrcit victoriós i jo seré el vostre general, cenyit el cap amb una corona de llorer.
Script (A obrers).- Recullin els estris.
Assistent (A Director).- Però això és impossible! Com s’imaginen que poden marxar d’aquí? El pilot s’ha endut l’helicòpter i no hi ha altres mitjans per sortir d’aquesta illa.
Ajudant.- Es cert!
Les Sirenes segueixen augmentant el volum de llurs cants.
Director (Divertit).- Cap mitjà? Jove vostè està molt equivocat (Als obrers) Vostès! Deixin de destrossar el meu vaixell i vagin embarcant tot l’equip. Tothom a bord! Pugin un darrera l’altre! Arribarem a Hol·lywood sobre aquest esvelt vaixell, transportant amb nosaltres la història viva del pirata i les Sirenes! Posarem entre pal i pal el títol de la pel·lícula. En llums de neó!
Script.- Pugem-hi!
Obrer 2.- A què esperem!
Ajudant de Càmera.- Espereu-me!
Cameraman.- I jo, què!
Director.- Pugeu, pugeu tots! La glòria ens espera al millor director i al seu insuperable equip de filmació!
Assistent.- Però esteu tots bojos! Això no és res més que un decorat, una carcassa inútil que no pot navegar de cap de les maneres...
Obrer 1.- Escolti, què te vostè contra el meu vaixell! L’he construït jo i, si ell diu que ha de navegar, anirà a Hol·lywood solcant qualsevol mar que se li posi per davant.
Director.- I amb ell, ens conduirà a nosaltres! Cap a la glòria immortal!
Assistent.- Si es plau! No veuen que tot això és un absurd, que no es possible? On van! S’han begut l’enteniment! Ni tan sols saben si Hol·lywood te port de mar! Mai han estat a Hol·lywood! Estan veritablement bojos!
Director.- Bojos! Bojos, diu? Miri, amic, mai no havia estat tant assenyat ni havia vist amb tanta claredat quin és el meu destí. Ah, i el port, si és necessari, ho simularem a la pròpia pel·lícula. De manera que pugi, si vol participar del gloriós destí que ens espera. No s’ho pensi més, pugi...!
Assistent.- No, si es plau! (Al seu desgrat, l’hissen a bord)
Mentre, el cant de les Sirenes, delata ja que el que volen també les Sirenes és precisament la glòria del cel·luloide.
Director.- Però què li passa, xicot! No sap reconèixer el seu propi destí, quan ha estat cridat a beneir la humanitat amb el seu art? Mai no ha tingut l’èxit tan al seu abast? La gran superproducció, el taquillatge més elevat de la història del cine! "Les Sirenes i el vaixell" o, millor, "El pirata i les Sirenes" o "El capità de les Sirenes"! Exacte! (Per Assistent) No sigui poruc! Ajudin-lo a pujar, sense fer-li mal! És jove i ja tindrà temps per a comprendre. Ara s’espanta de la seva pròpia ventura. Amollar les amarres! Hissem les veles! Ens anem cap a Hol·lywood!! Entrarem a la ciutat sobre el vaixell, com si fos una gran carrossa!!
Parteix la nau. Fosc. Se il·lumina un espai; l’ocupen Tantàlia i Assistent. És la platja. Continuen els cants de sirena. Encara s’escolta la difícil navegació de l’improvisat vaixell.
Assistent.- Què faig aquí?
Tantàlia.- Jo t’he salvat. No aniràs amb ells.
Assistent.- Però per què?
Tantàlia.- Els homes us ho heu de dir tot. És necessari també que et digui això?
Assistent.- No...
Tantàlia.- Tu sents el mateix per mi i jo tinc el privilegi de saber-ho.
Assistent.- No sé si podrà ser: tu ets una sirena i jo un home...
Tantàlia.- S’haurà d’intentar.
Assistent.- Tu no ets una sirena com les altres.
Tantàlia.- Tampoc tu ets com la resta d’homes que jo conec.
Veu de Director.- Aprofitarem la travessia per a continuar el rodatge.
Veu de Ajudant.- Serà una pel·lícula molt viva.
Veu del Director.- Una pel·lícula eterna!
Veu de Script.- Encara resta molta estona de xerrameca? Comencem tot d’una?
Veu del Director.- Per descomptat! Si es plau, que situïn la càmera a popa.
Assistent.- On van?
Tantàlia.- No els sents? A Hol·lywood.
Assistent.- Per què?
Tantàlia.- És el somni d’aquests homes. Elles (Per les Sirenes) també volen anar, perquè han xuclat el seu anhel i, coneixent que és el somni de tots, l’utilitzen amb la finalitat d’atreure’ls. És el nou cant que han compost per aquesta inoblidable ocasió.
Assistent.- Els devoraran?
Tantàlia.- De moment, sembla ser que no. Si més no, fins que arribin a Hol·lywood.
Assistent.- Mai arribaran! No podran navegar en un decorat!
Veu de Ajudant.- Està tot llest!
Veu de Director.- Atenció...! Però home, per què ha de passar precisament ara per davant de la càmera!
Veu de Obrer 1.- Perdó, perdó!
Veu de Director.- Atenció! Motor, càmera, acció!
Tantàlia.- Mai no les tornaré a veure.
Assistent.- Només han de saltar del vaixell i nedar...
Tantàlia.- Sols saben atraure amb els seus cants però elles per separat no sabran tornar, no podran orientar-se. Han deixat aquesta illa per sempre.
Assistent.- I ens han deixat sols.
Tantàlia.- Sento que, en algun moment, les meves amigues es mengin el teus companys.
Assistent.- També els meus companys han devorat les teves amigues, en certa manera, amb falses il·lusions: arrossegant-les cap a un país fictici, de lluentor i somnis artificials, pel qual han deixat la seva illa i la seva forma de viure. Es miri com es miri, aquest vaixell de decorat transporta dos móns que es devoraran l’un a l’altre.
Veu de Director.- La script... Que vingui la script! Vull comprovar si tot està en el seu lloc.
Veu d’Ajudant.- Que busquin la script!
Veu de Cameraman.- On s’ha ficat la script?
Veu d’Ajudant de Càmera.- Senyoreta script!!
Veu d’Obrer 1.- Busca tu també.
Veu d’Obrer 2.- Ja vaig!
Veu d’Ajudant.- Saben on es pot trobar la senyoreta script?
Veu d’Obrer 3.- Ja fa estona que la busquem i no apareix.
Veu d’Ajudant.- On s’haurà amagat aquesta dona?
Veu de Nenúnia.- Veieu? Les dones també són comestibles.
Veu de les restants Sirenes, excepte Tantàlia.- Nenúnia!!
